Fa un parell de setmanes dos membres de la família van anar a desafiar els seus límits físics a Castelldefels. Allà es celebraven moltes curses: una marató, una mitja-marató i una de 10.000 metres. Com és costum, no van arriscar gaire i van triar la més curta.
El dia començava molt d'hora. Ens havíem de desplaçar cap a Castefa i això requeria llevar-nos a les 6:30 del matí. Un cop arribats a l'esdeveniment vam aparcar a un cantó del canal. Sabíem que donaven el tret de sortida a la llera. Però el que no sabíem era que la nostra cursa no começava a les 9:00 del matí, sinó que començava en aquell mateix instant. Ens vam adonar que l'hotel on havíem d'anar a buscar els dorsals quedava tot just a l'altra banda de l'autopista, la qual es trobava vallda, així que vam haver de correr fins on hi havia un pont per poder creuar la carretera. En aquell mateix moment ens vam adonar que el temps precisament no ens sobrava. Així que "cames ajudeu-me" vam tirar cap a l'hotel. Allà havíem d'aconseguir el dorsal i, no menys important, l'obsequi de la cursa, amb cues per totes bandes. Un cop acabada aquesta dura tasca recol·lectora vam tornar a donar una volta de campionat a tota velocitat per creuar el pont. Així, amb "l'ai al cor" i "el cor a la boca" ens vam plantar a la linia de sortida, havent fet 5 km. a sprint. En aquell moment ja estàvem cansades...però la carrera començava en aquell instant. La cursa va transcòrre en direcció Gavà, i des d'allà es tornava a la lína de sortida (circuit tancat). Fins a Gavà hi havia una fina pujada, però era una cursa totalment plana. Físicament ens vam trobar d'allò més bé, fins i tot vam intentar un sprint al final que va fer millorar els nostres resultats. Però d'això ja fa unes quantes setmanes i cal que ens posem les piles per poder seguir el ritme.
El dia començava molt d'hora. Ens havíem de desplaçar cap a Castefa i això requeria llevar-nos a les 6:30 del matí. Un cop arribats a l'esdeveniment vam aparcar a un cantó del canal. Sabíem que donaven el tret de sortida a la llera. Però el que no sabíem era que la nostra cursa no começava a les 9:00 del matí, sinó que començava en aquell mateix instant. Ens vam adonar que l'hotel on havíem d'anar a buscar els dorsals quedava tot just a l'altra banda de l'autopista, la qual es trobava vallda, així que vam haver de correr fins on hi havia un pont per poder creuar la carretera. En aquell mateix moment ens vam adonar que el temps precisament no ens sobrava. Així que "cames ajudeu-me" vam tirar cap a l'hotel. Allà havíem d'aconseguir el dorsal i, no menys important, l'obsequi de la cursa, amb cues per totes bandes. Un cop acabada aquesta dura tasca recol·lectora vam tornar a donar una volta de campionat a tota velocitat per creuar el pont. Així, amb "l'ai al cor" i "el cor a la boca" ens vam plantar a la linia de sortida, havent fet 5 km. a sprint. En aquell moment ja estàvem cansades...però la carrera començava en aquell instant. La cursa va transcòrre en direcció Gavà, i des d'allà es tornava a la lína de sortida (circuit tancat). Fins a Gavà hi havia una fina pujada, però era una cursa totalment plana. Físicament ens vam trobar d'allò més bé, fins i tot vam intentar un sprint al final que va fer millorar els nostres resultats. Però d'això ja fa unes quantes setmanes i cal que ens posem les piles per poder seguir el ritme.
